Hola de nou!

 

Us insereixo un enllaç http://www.injuve.es/contenidos.item.action?id=480136891 que us permetrà accedir al número 92 de la revista de estudios de juventud que tracta dels adolescents digitals i que he trobat molt interessant cara l'estudi i ampliació de coneixement de la nostra assignatura.

Mireu, entre d'altres coses el que s'hi diu:

"el uso moderado y adecuado de las nuevas tecnologías es positivo para la satisfacción de las necesidades adolescentes tales como el juego y tiempo de ocio, la educación informal y formal, la interacción con iguales, etc.. Por el contrario, su utilización excesiva o incontrolada puede comprometer seriamente la satisfacción de otras necesidades tan importantes como la realización de ejercicio físico, la interacción con los adultos en el medio familiar o la protección de riesgos psicológicos y físicos. Así pues, dado que el acceso generalizado de los adolescentes a las nuevas tecnologías ya una realidad en nuestro país y en los restantes países desarrollados, solo cabe plantearse mejorar su utilización mediante la educación y el control adulto, especialmente en el contexto familiar"

"Con la Red quizá como su máximo exponente, la revolución tecnológica en marcha está modificando aceleradamente las bases materiales y espirituales de la sociedad. Vivimos en la actualidad un proceso de cambio que invita a revisitar las obras de algunos autores para tratar con su ayuda de describir y entender los nuevos entornos en los que ya nos encontramos e intentar predecir otros escenarios futuros"

"El uso de las tecnologías y su familiarización por parte de los y las jóvenes aporta un elemento de identificación global y unas características de pertenencia a una “comunidad universal”. Pero a la vez establece paradójicamente contenidos de cercanía con los espacios más próximos (grupo, barrio, equipo, ciudad...). En España quienes ahora empiezan a ser jóvenes constituirán probablemente la primera generación para la que el antagonismo “ciencias”/“letras” carezca totalmente de sentido, y ambos espacios habrán de aparecer vinculados dentro de lo cultural. En el “primer mundo”, además, la “brecha digital” en el uso de las tecnologías ya no lo es tanto por razones de origen social, renta o género, sino por la pertenencia generacional."

Espero que hi pogueu donar un cop d'ull!!

Mercè

INICI PAC 2

Comencem la PAC 2,

En l'inici de la pac 2 es continua el mateix procés que en la pac 1, i es combina la teoria,  planificació pràctica i reflexió. Ara ja en conec més la dinàmica i estic més avessada. He vist quin és el tipus de tasca i entenc que el que més interessa és realitzar una bona tasca reflexiva que ens dugui a l'acumulació de coneixements, i a la possibilitat i necessitat de compartir-los. Aquesta segona tasca ens exigirà un aprofundiment dels continguts del material i la seva aplicació a situacions educatives reals, ens interessa anar acumulant coneixements i assolir un aprenentatge significatiu en relació TIC i educació. Anem per feina,

De les primeres minipac, la 2.1 i la 2.2 se'ns ofereix la possibilitat d'escollir-ne una i jo escullo la pac 2.1 ja que el tema, modelant històries, em motiva més. Per a dur a terme aquesta activitat ens cal aplicar el model d'històries a casos de la nostra pràctica professional prenent com a model l'estructura de variables del repositori de pràctiques educatives amb TIC KITE de la Universitat de Missouri, com format de comunicació d'experiències per a promoure l'aprenentatge constructivista significatiu.

No coneixia aquesta base de dades que presenta experiències de tipus educatiu en forma de relat estructurat, la consulta de la base KITE ha suposat una troballa. Penso que suposa una bona eina per a tots aquells que ens dediquem a l'educació, ja sigui dins l'àmbit formal com no formal.  

Tampoc no havia reflexionat mai, de manera explícita, en relació a la potencialitat del model d'històries per a la construcció d'aprenentatge significatiu. He relacionat aquest fet amb el meu fer diari i he conscienciat de manera explícita el fet que realment aprenem de les històries, ja que aquestes poden funcionar com substitutes de l'experiència directa (aquest coneixement el posseia de manera implícita). Per exemple, qui no ha fet anàlisi de casos conjuntament i ha aplicat el que ha après en aquesta experiència en la seva pràctica diària, o també, qui no apren de les reunions de coordinació?... Si a més hi ha una base que recull aquestes experiències, realment estem davant d'una eina molt potent.

En aquesta pac 2.1 he recollit una història del meu àmbit d'experiència que tracta de l'ús de les TIC i la he construït de manera que es pugui incloure en la base KITE, aquí la teniu:

 

Treball d’emocions amb les TIC en un centre d’acollida
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
En un centre d’acollida es pretén treballar en un grup d’un total de 6 nens i nenes de 6 a 8 anys els estats emocionals ja que s’observa que és un grup amb moltes mancances a l’hora de reconèixer els estats emocionals i a l’hora de posar paraules als sentiments, aspectes importantíssims  per tal de poder dur a terme tant el procés d’elaboració personal del dol que suposa la separació dels pares com el procés psicoterapèutic paral·lel cara l’elaboració de les situacions de maltractament i negligència que han viscut aquests nens/es en el seu nucli familiar, a més, aquest és un element essencial per a fomentar la bona convivència a nivell de centre. És per això que l’educadora es proposa iniciar una experiència de dinàmica de grup motivadora utilitzant una activitat de reconeixement dels estats emocionals i sentiments de la zona de clic. Es decideix per una eina TIC ja que els nens es mostren molt motivats sempre que treballen amb aquests tipus d’eines.
Índex	Contingut	Accés al text
Descripció de la situació. Context General
Experiència en educació social	20	Text
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les fa servir a casa i al centre d’acollida	Text
Tipus de centre de menors	Centre d’acollida	Text
Localització del centre	Ciutat	Text
Connexió	Internet. Alta velocitat	Text
Localització dels recursos tecnològics	Sala de jocs de la llar del centre	Text
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe molt baixa (nens provinents de famílies desestructurades)	Text
Context de la història o cas
Edats dels nens/es	6, 7 i 8 anys.	Text
Àmbit del treball	Dinàmica de grup de treball emocional.	Text
Fites en la història
Activitats previstes en la sessió	Explicació de l’activitat que es durà a terme, de en què consistirà, i  les consignes en relació a la participació que s’espera. Foment del treball en equip i la col·laboració. Es durà a terme l’activitat del jclic i posteriorment es relacionaran els estats emocionals identificats amb vivències reals dels nens i les nenes tant en referència cap a la pròpia persona, com en el reconeixement d’aquells estats en les situacions que les han experimentat els altres companys.	Text
Nivell d’aprenentatge esperat	Reconèixer els estats emocionals més bàsics a partir de l’activitat de TIC. Es tracta que puguin reconèixer aquests estats en ells mateixos i en els altres.	Text,  text
Tipus d’activitat	Joc d’ordinador de reconeixement dels estats emocionals presentats a partir de diversos canals (auditiu, visual, ...)	Text
Característiques psicopedagògiques.	Activitat altament motivadora per la qual cosa es propicia la participació activa en el procés de desenvolupament i creixement personal. Es parteix del que coneixen i entenen els alumnes. El diàleg i la cooperació fomenten els conflictes cognitius ja que es possible el trencar esquemes previs i la construcció de nous aprenentatges (dissonància cognitiva). S’atén a les característiques personals dels nens i nenes que hi participen. Es potencia l’aprenentatge de tipus cooperatiu i en equip. Es potencia l’adquisició d’habilitats socials. Es fomenta el respecte, el diàleg, el posicionar-se al lloc de l’altre que afavoreixen l’empatia i la solidaritat. Es potencia la cohesió entre els companys. S’incideix en la millora de l’autoconcepte i l’autoestima en tant es donen dades per a legitimitzar els diferents sentiments i emocions tant a nivell personal com grup.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Un ordinador i un projector de paret. Connexió a internet. Activitat de la zona clic  d’emocions i sentiments.	http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3309
Raó per la qual la fa servir	S’utilitza la tecnologia com a estratègia motivadora amb l’objectiu d’abordar el reconeixement propi i aliè dels estats emocionals incidint també en la seva legitimització. S’enfoca com a activitat grupal per donar peu al diàleg, la confrontació d’opinions, el buscar el consens i sobretot la col·laboració.	Text
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Capacitat d’escolta i comprensió de la tasca a realitzar que realitza de manera prèvia l’educadora. Capacitat cognitives en relació a  composició de trencaclosques, reconeixement facial dels estats emocionals (content, enfadat, ràbia...), reconeixement de les emocions presentades per diversos canals (música, imatges...).  Treballar en grup per a solucionar de manera col·laborativa l’activitat. Debatre de manera oberta les opcions, relacionar l’activitat amb les pròpies vivències i amb les vivències quan interactuen amb els altres. Capacitat d’escolta activa i de respecte envers als companys i l’educadora.	Text
Dificultats trobades	L’acceptació del punt de vista dels altres i l’entendre que tots han de participar de manera cooperativa.	Text
Ajuda / col·laboració emprada	No cal ajuda de cap adult a banda de l’educadora que lidera l’activitat.	Text
Rol de l’educador	Guia, col·laborador i dinamitzador: proporciona activitats estructurades,  orientacions explícites, acompanya i afavoreix el diàleg, l’entesa i el reconeixement emocional.	Text
Rol de l’aprenent	Actiu i participatiu en tant l’experiència resulta motivadora. Rol participatiu ja que també aprèn respectar a l’altre, a escoltar, dir la seva i ajudar. Aprèn, participa, col·labora i construeix.	Text
Resultats
Observacions	Els nens i nenes tot i que en un inici els costa centrar-se participen de manera activa i es mostren motivats envers la tasca. Aprenen a reconèixer els estats emocionals relacionant la identificació que en fan en el joc amb la seva pròpia experiència. Es legitimitzen els estats emocionals de tots plegats. Es produeix aprenentatge significatiu.	Text
Avaluació de l’aprenentatge	A partir del dia a dia en la llar veure la canalització i expressió emocional a nivell individual i grupal en relació al què s’ha treballat en la sessió.	Text
Lliçó apresa per l’educador	L’ús de les TIC motiva i anima als nens i les nenes del centre a participar en les dinàmiques grupals. El treball de les emocions els ajuda a pair la seva situació personal i avançar en el seu procés. Els nens i nenes demanen repetir l’experiència amb les TIC amb d’altres tipus d’activitats.	---

 

Història complerta

Entrevistador: Hola, bon dia. Els centres d’acollida són recursos educatius i residencials on es treballa amb les diverses problemàtiques que presenten els diversos menors. Sé que s’utilitzen diversos recursos per a potenciar els processos de desenvolupament personal i entre ells les TIC. M’agradaria que en parléssim. Però bé, comencem pel principi: Quants anys fa que exerceix la seva professió? Educadora: Bé, ja fa més de vint anys que exerceixo com educadora. Primer érem un CRAE (centre residencial d’acció educativa) i ara ja fa 16 anys que som centre d’acollida per la qual cosa la meva experiència és més dins l’estada temporal limitada dels nens, nenes, nois i noies. Entrevistador: On està ubicat? Educadora: En una població urbana de més de 100.000 habitants.  Entrevistador: M’explica breument què és un centre d’acollida i com s’organitzen la feina? Educadora:  Un Centre d’acollida és un centre on hi viuen menors que per circumstàncies diverses no poden viure amb les seves famílies (negligència, abandonament, maltractaments, malaltia mental dels pares,...) i s’hi acullen una determinada franja d’edats i tipologia de menors depenent del tipus de centre. L’estada al centre és limitada en el temps (uns 6 mesos que gairebé sempre s’allarga a un any) a diferència dels CRAE que es considera un recurs de llarga estada. En el nostre centre s’acullen menors de 4 a 17 anys que s’organitza en diferents llars. En la llar on jo treballo hi han nens de 4 a 12 anys i nenes de 4 a 17. La tipologia de problemàtica que presenten és diferenciada, però tots tenen en comú un alt nivell de patiment intern que sovint surt en forma de ràbia i agressivitat tant envers ells mateixos com envers als altres. Entrevistador: Què és el que més li agrada de la seva feina? Educadora: Bé, la meva és una feina molt dura  ja que les situacions que es viuen a nivell emocional són molt fortes (nens molt maltractats que venen amb molta ràbia, tristesa,...) i mai et deixen de sorprendre. Només queda l’acostumar-te encara que, la veritat, és que mai et deixen de sorprendre ja que les històries traspuen a nivell personal. Però m’agrada el poder veure com evolucionen en positiu en la seva estada, encara que no sigui sempre així. Entrevistador: Utilitza les TIC de manera habitual? Educadora: Si tant a casa com a la feina. He generat la necessitat d’estar connectada, ja que la informació que es pot extreure de la xarxa és infinita i no em vull limitar. Entrevistador: Quin és l’objectiu que es marca quan es planteja dur a terme aquesta dinàmica amb TIC? Educadora: Treballar l’emoció i el reconeixement i legitimització de les emocions tant a nivell d’un mateix com a nivell del reconeixement en els altres. En la meva tasca com educadora he après de la importància de posar paraules als nostres processos interns més íntims. El fet de conscienciar els nostres neguits ens permet entendre’ls, comprendre’ls, i partint d’aquí és quan se’ls pot començar a pair i controlar per tal que no ens alterin en el nostre dia a dia. En la meva feina m’enfronto a diari amb nens i nenes amb alt nivell de patiment amb qui és molt necessari fer un treball d’aquest tipus. Alhora, és una feina en què s’ha d’afavorir la convivència grupal de totes aquestes problemàtiques la qual cosa requereix sovint mediar el conflicte. És per això que és molt important fomentar el respecte, la solidaritat i sobretot l’empatia. Sembla mentida el que llavors els nens són capaços de construir entre ells, s’ajuden, aprenen a canalitzar emocions i s’entenen (empatitzen), i poden controlar-se en cas que els altres, per exemple, els faltin al respecte, entenent que l’altre passa per un mal moment. Si no s’aconsegueix aquest treball la feina sovint es transforma en una apaivagar i contenir conflictes, ràbia i malestar. Entrevistador: En què ha consistit l’activitat? Educadora: Es tracta d’una activitat de jclic amb vàries pàgines de treball de les emocions, en les diverses pàgines les activitats són diverses que vaig voler que solucionessin entre tots. Tasques que van haver de dur a terme són el composar col·laborativament  trencaclosques que identifiquen estat emocionals, relacionar fotografies amb l’estat emocional que representen, associar imatges amb músiques segons el com fan sentir ambdós, evocar emocions que fan sentir les músiques, trobar emocions en una sopa de lletres, veure l’estat emocional que provoquen determinades imatges i determinades músiques. Vaig agafar un grup de 6 nens i nenes d’entre 6 i 8 anys que tenien conflictes sovint i amb qui jo sola amb manegava bé. L’activitat va consistir en l’explicació del que faríem que era el resoldre entre tots una sèrie d’exercicis que es presentaven amb l’ordinador. Se’ls va explicar que s’esperava que entre la col·laboració de tots es resoldrien i que s’haurien de posar d’acord en les respostes. Vaig relacionar cada pàgina amb aspectes del dia a dia dels infants i vaig facilitar que aportessin exemples en funció de les seves vivències personals i grupals. Entrevistador: I per què incorpora una eina TIC, en aquest cas la Jclic? Educadora: Cada vegada que utilitzem els ordinadors mostren molt bona predisposició i avidesa. Tenen ganes d’aprendre d’aquesta eina i es mostren molt motivats. Per ells l’ordinador té un caire clarament lúdic. Per tant, l’utilitzo en ocasions per tal de facilitar la motivació en les dinàmiques de grup que programem en les assemblees setmanals amb els menors. De tota manera, cal dir que hem d’anar variant les estratègies (exemple d’altres dinàmiques són exercicis de relaxació, massatges entre ells, role-playings...) per mantenir la motivació en un tipus de nens que estan, en general, poc il·lusionats. Em vaig decidir per aquesta eina concreta perquè és una eina molt gràfica, molt clara, la informació es presenta per varis canals (visual, auditiu...) i en cada pàgina de l’activitat es pot fer un diàleg inicial i final que potenciï en un primer moment la col·laboració, i al final la reflexió i assoliment d’aprenentatge i autoconeixement. Entrevistador: Quines complicacions se li van presentar al dur a terme la dinàmica? Educadora: Les pròpies de nens, en els sentit que primer se’ls va haver de centrar l’atenció en la tasca, després vaig haver de donar clarament la consigna del què faríem i com ho faríem, ja que, per exemple, vam haver de pautar que cada plana de l’activitat la clicaria un dels components del grup per evitar discussions (evidentment el contingut del què es clicava es pactava entre tots). Va caldre una mica de dinamització per a què tots participessin, ja que depenent del caràcter hi ha nens que si no els frenes monopolitzen les dinàmiques i d’altres que els hi cal molt guiatge per a intervenir. A mesura que es va anar desenvolupant cada vegada es van posar més en el tema, i al final parlaven de situacions on s’havien sentit contents, enfadats, van repassar fins i tot conflictes que havien tingut entre ells, aspecte pel qual vaig acabar valorant l’experiència com molt positiva ja que suposa el fet que hi va haver un aprenentatge significatiu. Entrevistador: És així com va avaluar els resultats? Educadora: bé, vaig valorar els resultats tal i com acabo de dir veient el que havia generat l’activitat, però el verdader aprenentatge penso que cal valorar-lo més en si s’és capaç d’aplicar-lo i per això també valoro els resultats en funció de l’observació posterior del dia a dia d’aquests infants. Els resultats que es desprèn d’aquest dia a dia també van resultar positius en tant que els nens i nenes van començar a parlar entre ells de que l’altre està enfadat, com el podem ajudar... i es va millorar l’empatia, però també valoro que aquest tipus d’experiència s’ha d’anar repetint per a què hi hagi una verdadera interiorització ja que la meva experiència d’anys em diu que sinó es pot convertit en un procés anecdòtic que a la llarga s’oblida. Cal repetir les experiències, cal un treball continuat. Entrevistador: Quan temps va dedicar a l’activitat? Educadora: Uns 45 minuts. El meu bagatge em diu que les dinàmiques en aquesta tipologia de nens i nenes no poden ser llargues. Entrevistador: I què em diu de l’eina que va utilitzar? Educadora: La trobo molt útil. Aporta molts elements de contingut i alhora és molt motivadora per als infants. Ja he dit abans que quan programem les dinàmiques tenim en compte d’anar treballant de tant en tant amb eines que provenen del món de les TIC ja que ens funcionen molt bé. Per a fer-ho, ens plantegem primer el que necessitem treballar en funció de les característiques del grup, i llavors busquem dins la xarxa l’eina que ens pot resultar més útil. Entrevistador: I disposen d’una xarxa adequada, i què tal els ordinadors? Educadora: Disposem d’una xarxa d’alta velocitat però els ordinadors dels quals disposem tenen molts anys i han tingut molt d’ús. Necessitaríem renovar-los. Tot i això, podem treballar amb ells en una sala, la sala de jocs, que a més de ser una sala d’esbarjo, és la sala que utilitzem per a dur a terme les assemblees amb el grup de petits. Entrevistador: Donaria algun consell en relació amb l’aplicació d’aquestes tecnologies? Educadora: Primer el tenir un mínim de coneixements tecnològics, però el consell important vindria més cara si és o no una activitat que motiva als infants. Entrevistador: Bé, ha estat un plaer saber de les seves incursions en les activitats amb les TIC i poder parlar-ne. Espero que aquests recursos els segueixin sent útils i en puguem parlar més endavant. Educadora: En el centre pensem que ens hem d’adaptar a la realitat dels nostres temps i per a fer-ho pensem que hem d’introduir les TIC en la nostra dinàmica. I tant que en podrem parlar. Entrevistador: Moltíssimes gràcies per compartir l’experiència. Educadora: Gràcies a vostè.