Hola de nou!
Us penjo l'informe que vaig fer per la minipac 2.1.
Aquesta minipac la vaig basar en una experiència amb les TIC dins el meu àmbit laboral que va ser molt satisfactòria. De fet en realitat la meva experiència em diu que la utilització de les tecnologies sempre és una metodologia que motiva molt als infants, els anima a la feina cosa que fa que se'n treguin molt bons resultats ja que partint d'una sensació lúdica estan aprenent.
1. Introducció
L’objectiu d’aquesta pràctica és l’aplicació del model d’històries o casos al context de pràctica professional real mitjançant la redacció i presentació d’una cas prenent com a model l’estructura de variables del repositori de pràctiques educatives TIC amb KITE de la Universitat de Missouri, Columbia, com a format de comunicació d’experiències per a promoure l’aprenentatge constructivista significatiu. Es tracta de veure com es possible aprendre (impulsant un canvi conceptual) construint models d’experiència d’altres persones.
Per tal de dur a terme aquesta pràctica la consigna ha estat observar l’estructura comuna als casos de la base KITE i com es combina una bona estructuració en variables amb la presentació de la història en forma d’entrevista.
A partir d’aquesta observació la meva tasca ha estat l’elaboració d’una història que recull una experiència personal respectant l’estructura de la base KITE. Aquesta història tracta de l’ús de les TIC en una situació d’aprenentatge, en aquest cas d’aprenentatge en una sessió de dinàmica grupal en un àmbit d’educació no formal (un centre d’acollida de menors). He tingut certes dificultats ja que tenia intenció de partir de la meva experiència en l’àmbit no formal i no he trobat dins la base KITE cap model d’experiència que es referís a aquest àmbit, per la qual cosa, he fet una adaptació de la taula respectant sempre els seus elements fonamentals.
Vaig decidir-me per aquesta experiència per una banda perquè a nivell personal veig que el treball de les emocions en els infants (especialment els provinents d’ambients desestructurats com és el cas de l’experiència que presento) és un tipus de treball que els suposa un tipus d’aprenentatge que a més de proporcionar eines per conviure amb experiències personals traumàtiques, també dota d’altres virtuts que ajuden a la convivència amb els altres i desenvolupen valors fonamentals que és molt bàsic potenciar en els infants (habilitats socials, respecte, empatia, solidaritat...), i per l’altra banda perquè quan la vaig realitza el punt d’enllaç i l’eina concreta per a fer-ho va ser una eina TIC que sempre ha estat molt motivadora pels infants acollits en el centre (amb l’aplicació de les eines informàtiques dins l’àmbit educatiu potenciem l’aprenentatge significatiu, es respecta el ritme personal, es treballa el llenguatge multimèdia i l’aprenent aprèn estratègies d’assaig-error). Per tant, penso que l’activitat que vaig realitzar responia als requeriments de la PAC.
1. El cas
Treball d’emocions amb les TIC en un centre d’acollida
| ||
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
| ||
En un centre d’acollida es pretén treballar en un grup d’un total de 6 nens i nenes de 6 a 8 anys els estats emocionals ja que s’observa que és un grup amb moltes mancances a l’hora de reconèixer els estats emocionals i a l’hora de posar paraules als sentiments, aspectes importantíssims per tal de poder dur a terme tant el procés d’elaboració personal del dol que suposa la separació dels pares com el procés psicoterapèutic paral·lel cara l’elaboració de les situacions de maltractament i negligència que han viscut aquests nens/es en el seu nucli familiar, a més, aquest és un element essencial per a fomentar la bona convivència a nivell de centre. És per això que l’educadora es proposa iniciar una experiència de dinàmica de grup motivadora utilitzant una activitat de reconeixement dels estats emocionals i sentiments de la zona de clic. Es decideix per una eina TIC ja que els nens es mostren molt motivats sempre que treballen amb aquests tipus d’eines.
| ||
Índex
|
Contingut
|
Accés al text
|
Descripció de la situació. Context General
| ||
Experiència en educació social
|
20
| |
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Les fa servir a casa i al centre d’acollida
| |
Tipus de centre de menors
|
Centre d’acollida
| |
Localització del centre
|
Ciutat
| |
Connexió
|
Internet. Alta velocitat
| |
Localització dels recursos tecnològics
|
Sala de jocs de la llar del centre
| |
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
|
Classe molt baixa (nens provinents de famílies desestructurades)
| |
Context de la història o cas
| ||
Edats dels nens/es
|
6, 7 i 8 anys.
| |
Àmbit del treball
|
Dinàmica de grup de treball emocional.
| |
Fites en la història
| ||
Activitats previstes en la sessió
|
Explicació de l’activitat que es durà a terme, de en què consistirà, i les consignes en relació a la participació que s’espera. Foment del treball en equip i la col·laboració. Es durà a terme l’activitat del jclic i posteriorment es relacionaran els estats emocionals identificats amb vivències reals dels nens i les nenes tant en referència cap a la pròpia persona, com en el reconeixement d’aquells estats en les situacions que les han experimentat els altres companys.
| |
Nivell d’aprenentatge esperat
|
Reconèixer els estats emocionals més bàsics a partir de l’activitat de TIC. Es tracta que puguin reconèixer aquests estats en ells mateixos i en els altres.
| |
Tipus d’activitat
|
Joc d’ordinador de reconeixement dels estats emocionals presentats a partir de diversos canals (auditiu, visual, ...)
| |
Característiques psicopedagògiques.
|
|
---
|
Activitats de la història o cas
| ||
Tecnologies utilitzades
|
Un ordinador i un projector de paret. Connexió a internet. Activitat de la zona clic d’emocions i sentiments.
| |
Raó per la qual la fa servir
|
S’utilitza la tecnologia com a estratègia motivadora amb l’objectiu d’abordar el reconeixement propi i aliè dels estats emocionals incidint també en la seva legitimització. S’enfoca com a activitat grupal per donar peu al diàleg, la confrontació d’opinions, el buscar el consens i sobretot la col·laboració.
| |
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
Capacitat d’escolta i comprensió de la tasca a realitzar que realitza de manera prèvia l’educadora. Capacitat cognitives en relació a composició de trencaclosques, reconeixement facial dels estats emocionals (content, enfadat, ràbia...), reconeixement de les emocions presentades per diversos canals (música, imatges...). Treballar en grup per a solucionar de manera col·laborativa l’activitat. Debatre de manera oberta les opcions, relacionar l’activitat amb les pròpies vivències i amb les vivències quan interactuen amb els altres. Capacitat d’escolta activa i de respecte envers als companys i l’educadora.
| |
Dificultats trobades
|
L’acceptació del punt de vista dels altres i l’entendre que tots han de participar de manera cooperativa.
| |
Ajuda / col·laboració emprada
|
No cal ajuda de cap adult a banda de l’educadora que lidera l’activitat.
| |
Rol de l’educador
|
Guia, col·laborador i dinamitzador: proporciona activitats estructurades, orientacions explícites, acompanya i afavoreix el diàleg, l’entesa i el reconeixement emocional.
| |
Rol de l’aprenent
|
Actiu i participatiu en tant l’experiència resulta motivadora. Rol participatiu ja que també aprèn respectar a l’altre, a escoltar, dir la seva i ajudar. Aprèn, participa, col·labora i construeix.
| |
Resultats
| ||
Observacions
|
Els nens i nenes tot i que en un inici els costa centrar-se participen de manera activa i es mostren motivats envers la tasca. Aprenen a reconèixer els estats emocionals relacionant la identificació que en fan en el joc amb la seva pròpia experiència. Es legitimitzen els estats emocionals de tots plegats. Es produeix aprenentatge significatiu.
| |
Avaluació de l’aprenentatge
|
A partir del dia a dia en la llar veure la canalització i expressió emocional a nivell individual i grupal en relació al què s’ha treballat en la sessió.
| |
Lliçó apresa per l’educador
|
L’ús de les TIC motiva i anima als nens i les nenes del centre a participar en les dinàmiques grupals.
El treball de les emocions els ajuda a pair la seva situació personal i avançar en el seu procés.
Els nens i nenes demanen repetir l’experiència amb les TIC amb d’altres tipus d’activitats.
|
---
|
Història complerta
|
Entrevistador: Hola, bon dia. Els centres d’acollida són recursos educatius i residencials on es treballa amb les diverses problemàtiques que presenten els diversos menors. Sé que s’utilitzen diversos recursos per a potenciar els processos de desenvolupament personal i entre ells les TIC. M’agradaria que en parléssim. Però bé, comencem pel principi: Quants anys fa que exerceix la seva professió?
Educadora: Bé, ja fa més de vint anys que exerceixo com educadora. Primer érem un CRAE (centre residencial d’acció educativa) i ara ja fa 16 anys que som centre d’acollida per la qual cosa la meva experiència és més dins l’estada temporal limitada dels nens, nenes, nois i noies.
Entrevistador: On està ubicat?
Educadora: En una població urbana de més de 100.000 habitants.
Entrevistador: M’explica breument què és un centre d’acollida i com s’organitzen la feina?
Educadora: Un Centre d’acollida és un centre on hi viuen menors que per circumstàncies diverses no poden viure amb les seves famílies (negligència, abandonament, maltractaments, malaltia mental dels pares,...) i s’hi acullen una determinada franja d’edats i tipologia de menors depenent del tipus de centre. L’estada al centre és limitada en el temps (uns 6 mesos que gairebé sempre s’allarga a un any) a diferència dels CRAE que es considera un recurs de llarga estada. En el nostre centre s’acullen menors de 4 a 17 anys que s’organitza en diferents llars. En la llar on jo treballo hi han nens de 4 a 12 anys i nenes de 4 a 17. La tipologia de problemàtica que presenten és diferenciada, però tots tenen en comú un alt nivell de patiment intern que sovint surt en forma de ràbia i agressivitat tant envers ells mateixos com envers als altres.
Entrevistador: Què és el que més li agrada de la seva feina?
Educadora: Bé, la meva és una feina molt dura ja que les situacions que es viuen a nivell emocional són molt fortes (nens molt maltractats que venen amb molta ràbia, tristesa,...) i mai et deixen de sorprendre. Només queda l’acostumar-te encara que, la veritat, és que mai et deixen de sorprendre ja que les històries traspuen a nivell personal. Però m’agrada el poder veure com evolucionen en positiu en la seva estada, encara que no sigui sempre així.
Entrevistador: Utilitza les TIC de manera habitual?
Educadora: Si tant a casa com a la feina. He generat la necessitat d’estar connectada, ja que la informació que es pot extreure de la xarxa és infinita i no em vull limitar.
Entrevistador: Quin és l’objectiu que es marca quan es planteja dur a terme aquesta dinàmica amb TIC?
Educadora: Treballar l’emoció i el reconeixement i legitimització de les emocions tant a nivell d’un mateix com a nivell del reconeixement en els altres. En la meva tasca com educadora he après de la importància de posar paraules als nostres processos interns més íntims. El fet de conscienciar els nostres neguits ens permet entendre’ls, comprendre’ls, i partint d’aquí és quan se’ls pot començar a pair i controlar per tal que no ens alterin en el nostre dia a dia. En la meva feina m’enfronto a diari amb nens i nenes amb alt nivell de patiment amb qui és molt necessari fer un treball d’aquest tipus. Alhora, és una feina en què s’ha d’afavorir la convivència grupal de totes aquestes problemàtiques la qual cosa requereix sovint mediar el conflicte. És per això que és molt important fomentar el respecte, la solidaritat i sobretot l’empatia. Sembla mentida el que llavors els nens són capaços de construir entre ells, s’ajuden, aprenen a canalitzar emocions i s’entenen (empatitzen), i poden controlar-se en cas que els altres, per exemple, els faltin al respecte, entenent que l’altre passa per un mal moment. Si no s’aconsegueix aquest treball la feina sovint es transforma en una apaivagar i contenir conflictes, ràbia i malestar.
Entrevistador: En què ha consistit l’activitat?
Educadora: Es tracta d’una activitat de jclic amb vàries pàgines de treball de les emocions, en les diverses pàgines les activitats són diverses que vaig voler que solucionessin entre tots. Tasques que van haver de dur a terme són el composar col·laborativament trencaclosques que identifiquen estat emocionals, relacionar fotografies amb l’estat emocional que representen, associar imatges amb músiques segons el com fan sentir ambdós, evocar emocions que fan sentir les músiques, trobar emocions en una sopa de lletres, veure l’estat emocional que provoquen determinades imatges i determinades músiques. Vaig agafar un grup de 6 nens i nenes d’entre 6 i 8 anys que tenien conflictes sovint i amb qui jo sola amb manegava bé. L’activitat va consistir en l’explicació del que faríem que era el resoldre entre tots una sèrie d’exercicis que es presentaven amb l’ordinador. Se’ls va explicar que s’esperava que entre la col·laboració de tots es resoldrien i que s’haurien de posar d’acord en les respostes. Vaig relacionar cada pàgina amb aspectes del dia a dia dels infants i vaig facilitar que aportessin exemples en funció de les seves vivències personals i grupals.
Entrevistador: I per què incorpora una eina TIC, en aquest cas la Jclic?
Educadora: Cada vegada que utilitzem els ordinadors mostren molt bona predisposició i avidesa. Tenen ganes d’aprendre d’aquesta eina i es mostren molt motivats. Per ells l’ordinador té un caire clarament lúdic. Per tant, l’utilitzo en ocasions per tal de facilitar la motivació en les dinàmiques de grup que programem en les assemblees setmanals amb els menors. De tota manera, cal dir que hem d’anar variant les estratègies (exemple d’altres dinàmiques són exercicis de relaxació, massatges entre ells, role-playings...) per mantenir la motivació en un tipus de nens que estan, en general, poc il·lusionats.
Em vaig decidir per aquesta eina concreta perquè és una eina molt gràfica, molt clara, la informació es presenta per varis canals (visual, auditiu...) i en cada pàgina de l’activitat es pot fer un diàleg inicial i final que potenciï en un primer moment la col·laboració, i al final la reflexió i assoliment d’aprenentatge i autoconeixement.
Entrevistador: Quines complicacions se li van presentar al dur a terme la dinàmica?
Educadora: Les pròpies de nens, en els sentit que primer se’ls va haver de centrar l’atenció en la tasca, després vaig haver de donar clarament la consigna del què faríem i com ho faríem, ja que, per exemple, vam haver de pautar que cada plana de l’activitat la clicaria un dels components del grup per evitar discussions (evidentment el contingut del què es clicava es pactava entre tots). Va caldre una mica de dinamització per a què tots participessin, ja que depenent del caràcter hi ha nens que si no els frenes monopolitzen les dinàmiques i d’altres que els hi cal molt guiatge per a intervenir. A mesura que es va anar desenvolupant cada vegada es van posar més en el tema, i al final parlaven de situacions on s’havien sentit contents, enfadats, van repassar fins i tot conflictes que havien tingut entre ells, aspecte pel qual vaig acabar valorant l’experiència com molt positiva ja que suposa el fet que hi va haver un aprenentatge significatiu.
Entrevistador: És així com va avaluar els resultats?
Educadora: bé, vaig valorar els resultats tal i com acabo de dir veient el que havia generat l’activitat, però el verdader aprenentatge penso que cal valorar-lo més en si s’és capaç d’aplicar-lo i per això també valoro els resultats en funció de l’observació posterior del dia a dia d’aquests infants. Els resultats que es desprèn d’aquest dia a dia també van resultar positius en tant que els nens i nenes van començar a parlar entre ells de que l’altre està enfadat, com el podem ajudar... i es va millorar l’empatia, però també valoro que aquest tipus d’experiència s’ha d’anar repetint per a què hi hagi una verdadera interiorització ja que la meva experiència d’anys em diu que sinó es pot convertit en un procés anecdòtic que a la llarga s’oblida. Cal repetir les experiències, cal un treball continuat.
Entrevistador: Quan temps va dedicar a l’activitat?
Educadora: Uns 45 minuts. El meu bagatge em diu que les dinàmiques en aquesta tipologia de nens i nenes no poden ser llargues.
Entrevistador: I què em diu de l’eina que va utilitzar?
Educadora: La trobo molt útil. Aporta molts elements de contingut i alhora és molt motivadora per als infants. Ja he dit abans que quan programem les dinàmiques tenim en compte d’anar treballant de tant en tant amb eines que provenen del món de les TIC ja que ens funcionen molt bé. Per a fer-ho, ens plantegem primer el que necessitem treballar en funció de les característiques del grup, i llavors busquem dins la xarxa l’eina que ens pot resultar més útil.
Entrevistador: I disposen d’una xarxa adequada, i què tal els ordinadors?
Educadora: Disposem d’una xarxa d’alta velocitat però els ordinadors dels quals disposem tenen molts anys i han tingut molt d’ús. Necessitaríem renovar-los. Tot i això, podem treballar amb ells en una sala, la sala de jocs, que a més de ser una sala d’esbarjo, és la sala que utilitzem per a dur a terme les assemblees amb el grup de petits.
Entrevistador: Donaria algun consell en relació amb l’aplicació d’aquestes tecnologies?
Educadora: Primer el tenir un mínim de coneixements tecnològics, però el consell important vindria més cara si és o no una activitat que motiva als infants.
Entrevistador: Bé, ha estat un plaer saber de les seves incursions en les activitats amb les TIC i poder parlar-ne. Espero que aquests recursos els segueixin sent útils i en puguem parlar més endavant.
Educadora: En el centre pensem que ens hem d’adaptar a la realitat dels nostres temps i per a fer-ho pensem que hem d’introduir les TIC en la nostra dinàmica. I tant que en podrem parlar.
Entrevistador: Moltíssimes gràcies per compartir l’experiència.
Educadora: Gràcies a vostè.
|
1. Argumentació sobre si el cas s’orienta a l’aprenentatge significatiu
Partint d’Ausubel l’aprenentatge significatiu implica la comprensió del contingut, és a dir, la possibilitat de relacionar aquest contingut amb els coneixements previs que posseeix l’aprenent i si és capaç d’aplicar aquest nou coneixement a situacions noves. L’aprenentatge significatiu suposa que la persona s’adona que el que aprèn és important en relació als seus propòsits i per tant s’hi implica emocionalment.
L’activitat el treball de les emocions amb les TIC en un centre d’acollida és un exemple d’aprenentatge significatiu. Es parteix del que els aprenents saben en relació als processos emocionals ja que els han d’identificar i relacionar amb les seves vivències en el transcurs de l’activitat, parteixen d’un esquema de coneixements previ que “modelen” per adquirir nous coneixements (zona de desenvolupament proximal). A partir d’aquesta identificació es produeix un diàleg i intercanvi comunicatiu de tipus col·laboratiu amb el grup partint d’un rol actiu (vers al procés d’aprenentatge) en el qual es comparteix el que es sap i s’assimilen coneixements actitudinals (actitud col·laboradora, empàtica i solidària), conceptuals (en tant conceptualitzen estats emocionals i que és legítim que tots podem sentir-los) i procedimentals (en tant entenen, per exemple, que quan els altres es senten malament, enfadats... ells els poden ajudar). L’aprenentatge adquirit s’aplica posteriorment en la convivència diària en la llar. S’han relacionat els coneixements que posseïen amb els que s’han adquirit de nou i aquests s’apliquen.
És una activitat que motiva als nens en tant sempre es mostren disposats a treballar amb les TIC, que parteix dels seus interessos (per ells té caire lúdic), els nens i nenes són els protagonistes d’aquest procés, essent protagonistes de la pròpia activitat i del que aquesta genera.
El paper de l’educadora és de guia, mediadora i dinamitzadora de l’aprenentatge. Es fa una activitat que porta a reflexionar a nivell individual però també col·laboratiu i que posa en joc eines comunicatives diverses (respecte al que opinen els altres, habilitats socials,...) i l’educadora és coneixedora de tot el seu potencial.
L’aprenentatge significatiu també es dóna quan les tasques estan relacionades de manera congruent (les tasques treballen l’emoció des de diversos canals) i el subjecte decideix de manera activa aprendre-les (els nens i nenes participen col·laborativament). Aquesta també és una característica que compleix l’activitat.
A més, contrastant amb els principis per a l’aprenentatge significatiu (Jonassen, 2003, pàg.7):
- Aquest és actiu: ja que els nens i nenes que hi participen són els protagonistes principals de la seva acció. Aquests es comprometen en un processament de la informació conscient el resultat del qual són responsables.
- Constructiu: Els nens/es adquireixen noves conceptualitzacions a un coneixement previ (per exemple relacionen els estats de trist amb la seva persona i els identifiquen en els altres) per a donar sentit a un significat que encara no era del tot clar.
- Col·laboratiu ja que treballen en comunitat d’aprenentatge i construcció del coneixement. Els nens i nenes comparteixen opinions, vivències, sentiments... que els ajuden a modificar els seus esquemes previs. S’aprofiten així els coneixements dels altres, hi ha suport social,...
- Intencional: ja que es vol resoldre la tasca plantejada per l’eina TIC (objectiu cognitiu) de manera activa i intencional. Els nens/es tenen ganes de resoldre.
- Conversacional: ja que tant l’autoconeixement emocional com dels altres es produeix en un context dialògic i conversacional.
- Contextualitzat: ja que les activitats que proposa el joc de clic parteixen de la realitat, aquesta realitat cal traslladar-la a la vivència personal, per tal de resoldre una sèrie d’exercicis, activitats o problemes.
- Reflexiu: tot el procés contínuament suposa un procés d’anàlisi i reflexió personal i col·laboratiu. Al final es reflexiona sobre el que s’ha après i sobre les conseqüències i aplicacions que té aquest aprenentatge.
Per tant, l’activitat de treball emocional que ha utilitzat el recurs TIC de jclic de treball de les emocions i els sentiments ha estat útil ja ha suposat un aprenentatge significatiu en un grup de nens, transcendint l’efecte a un pla personal reparador d’experiències traumàtiques en tant ajuda a legitimar els diversos estats emocionals que han viscut, per circumstàncies diverses, tant en relació a ells mateixos com en relació als altres.
2. Com els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu.
2.1. Els models d’experiències i l’aprenentatge significatiu
Seguint el mòdul de Jonassen, una història té un alt valor perquè la nostra manera de recordar és en format d’història i és per això que les històries són molt importants cara la comprensió. Els models d’històries poden funcionar com a substituts de l’experiència directa, llavors, recollint històries de les experiències dels altres es pot impulsar un canvi conceptual i en aquest sentit contribuir a l’aprenentatge significatiu. Com models de pensament i acció (que contenen el què, el com i el per què) poden induir en nosaltres un desequilibri en el que coneixem ja que quan parlem de casos o històries ens referim a una situació que es defineix a partir dels objectius que volen aconseguir-se resolent el problema, les restriccions per arribar als objectius i qualsevol característica del problema. Per tot l’exposat és clar que els models d’històries poden contribuir a l’aprenentatge significatiu.
Aquesta exposició em porta a buscar un exemple personal d’aprenentatge amb model d’experiències que trobo immediatament al pensar en les reunions de l’equip educatiu que fem setmanalment en el nostre centre. En elles, a banda de la coordinació necessària per a dur a terme la nostra tasca, compartim experiències i històries ocorregudes en el nostre dia a dia amb els infants del centre, i gràcies a aquestes aprenc tant sobre els companys educadors/es i les seves estratègies, com dels menors i les seves reaccions, actituds, comportaments... En realitat mai havia relacionat a nivell explícit l’explicació de les històries viscudes en el nostre dia a dia com un recurs d’aprenentatge més a la nostra disposició, tot i que em suposo que a nivell implícit ja ho tenia interioritzat com a recurs. De tota manera , aquesta minipac m’ha proporcionat la possibilitat de conscienciar la potencialitat de les històries i experiències en l’avenç de l’aprenentatge, aspecte que pot incidir en mi, i de retruc a la resta de companys de l’equip educatiu, per aprofitar aquesta potencialitat com a estratègia i anar elaborant entre tots la nostra base KITE, una base dins l’àmbit d’ensenyament no formal. Per tant aquesta minipac suposa per a mi un altre avenç en el canvi conceptual i, per tant, un altre aprenentatge significatiu, que a més em plantejo traspuar en la meva pràctica professional.
2.2. La base de dades KITE
En aquest sentit la consulta de la base KITE ha suposat una troballa. No coneixia aquesta base de dades que presenta experiències de tipus educatiu en forma de relat estructurat, experiències que suposen aprenentatges significatius. La base KITE és molt rica en tant conté pluralitat d’experiències que, en forma de model d’experiència, poden contribuir a l’aprenentatge significatiu, i suposa una bona eina de recolzament per a tots aquells que ens dediquem al món de l’educació. La base conté centenars de dificultats experimentades i casos resolts, ja que seguint Jonassen, l’observar els camins que s’han seguit i els resultats contribueix a la millora de la solució de problemes complexes que ens podem trobar.
D’aquesta base he après una manera d’estructurar les experiències d’aprenentatge de manera organitzada, identificant a més del contingut essencial, l’explicar els aspectes més fonamentals de forma, metodologia...sinteritzats de manera clara per contribuir, des del meu punt de vista, tant a la construcció d’un coneixement compartit com a la repetició de les experiències adaptades a cada necessitat concreta.
2.3. I quin paper hi ha tingut les tecnologies?
Penso que aquesta base suposa un exemple de coneixement compartit en la red, i, per tant, un altre exemple del paper preponderant que han agafat les noves tecnologies com a eina facilitadora i potenciadora de l’aprenentatge. Les TIC són una eina, una eina tant en relació al com fer-ho (a través de la tecnologia, l’ordinador...), com del què fer (programa informàtic, recurs TIC, joc...). La veritat és que sense les TIC no es podrien construir aquest tipus de base (tal i com les coneixem) que aporten tant a l’educació. Aquesta pràctica ajuda a reflexionar sobre la importància de les TIC en educació cara l’aprenentatge significatiu tant per qui ensenya com per qui aprèn, i del molt que enriqueix el compartir les experiències.
2.4. La meva experiència i la dels companys
Realitzar el cas i plasmar-lo en format KITE ha estat molt enriquidor ja que en el context on treballo, tot i treballar a partir de les programacions individuals que fem per cada menor, les activitats dutes a nivell grupal no es programen de manera tant pautada i estructurada com dins l’àmbit formal i es treballa una mica en funció de les necessitats grupals (els grups varien sovint donada l’estança temporal dels menors). Es té clar el que es pretén treballar, però no s’estructura amb tanta riquesa i rigorositat com a nivell formal. És en aquest sentit que aquesta pràctica m’ha ajudat a conscienciar la riquesa tant de contingut, com de forma, dels diversos objectius i continguts que treballem en el centre amb els nostres menors i m’ha ensenyat una manera d’estructurar les activitats que duem a terme amb ells amb TIC, que tot i no ser majoritàries, tampoc es poden considerar anecdòtiques.
Donat el meu àmbit de treball i el plantejament de cas que volia en aquesta minipac, vaig buscar dins la base KITE models d’experiències també dins l’àmbit no formal, i no sé si és que no he estat prou eficient en la búsqueda que he realitzat, però la veritat és que no n’he trobat. Llavors, tenint en compte que el contingut de treball de la dinàmica grupal ha estat el treball de les emocions, he buscat el tema i he trobat un parell de casos, el 4152-1, en què alumnes que descriu de primer grau aprenen a reconèixer emocions mitjançant fotos digitals dels seus companys (introdueixen les fotos en una fulla de càlcul de l’activitat per a despertar un interès més gran), per reconèixer les emocions han de prestar atenció al llenguatge corporal. M’ha interessat el cas perquè parteixen de fotos reals dels alumnes. Penso que aquest és un extra que potencia l’autoconeixement, però també el coneixement dels altres. A més és una experiència que també es duu a terme en un tipus d’ambient marginal.
Un altre cas que puc relacionar amb la base de dades, encara que no de manera tant directa ja que es tracta de nens d’edats més avançades, és el 4157-1, en ell alumnes de 6è exploren les emocions i expressions facials mitjançant la creació de “cares” fora de les verdures que expressen emocions específiques.
Penso que l’extra que aporta l’experiència que aporto en relació a aquests casos és l’associació dels estats emocionals amb pròpies vivències cosa que potencia l’elaboració de situacions viscudes i l’autoconeixement emocional personal i en interacció social. El que m’aporten aquests casos a banda de l’ampliació d’ús tecnològic (càmera fotos, ús fulla de càlcul...) és una proposta d’activitats diferenciada, amb una temporització, continguts, ... més estructurada del que estic acostumada a plantejar i susceptible d’aplicar en el meu àmbit.
A nivell dels companys, penso que han fet tots una bona feina, ja que penso que aconsegueixen presentar un model d’experiència que il·lustra un aprenentatge significatiu. M’han cridat l’atenció dos casos, el de Raquel Luque, cas ràdio escolar, ja que l’he trobat molt motivador i engrescador per als alumnes i el de Natàlia Grau de treballem petits textos orals i escrits amb animagic, perquè el recurs animagic que presenta el trobo molt divertit i segur que m’animaré a utilitzar-lo alguna vegada, a més que en l’activitat se’n fa un ús molt eficient. Penso a més que ambdues:
- Utilitzen el programari amb finalitat educativa (Spreaker i animagic).
- El treball que proposen implica i suposa una alta motivació per part de l’alumnat.
- Són dues activitats molt diferents que potencien diverses competències i suposen molta creativitat. La creativitat es considera un element bàsic per l’educació del futur, tal i com comenta el professor Robinson (Los secretos de la creatividad: Ken Robinson - Vìdeo Dailymotion)
3. Conclusions
Els diferents processos que he dut a terme per a realitzar l’activitat han produït en mi un aprenentatge de tipus significatiu. He après de la importància dels models d’experiència cara els aprenentatges i m’he endinsat en la base de dades KITE que suposa un compartició d’experiències d’aprenentatge significatiu dut a terme amb les TIC. La tecnologia, quan s’usa de manera productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu entre els estudiants.
Ha estat en relació a l’activitat i del compartir amb els companys (fòrum, debat...) que he pogut reflexionar tant des de la visió d’estudiant de psicopedagogia en l’entorn virtual de la UOC, com des del vessant professional com educadora social en relació a l’activitat proposada del model d’experiències, i és des d’aquest doble vessant que considero que he realitzat un aprenentatge significatiu i una nova conceptualització, ha canviat la meva manera d’entendre, hi hagut un procés evolutiu d’ampliació i transformació dels estats de coneixement.
4. Bibliografia
- Cabrero J (2003) Mòdul didàctic 1.Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Cabrero J (coordinador). Noves tecnologies de la informació i comunicació en educació. (pàg. 1-95). Barcelona: UOC
- Jonassen D (2003) Mòdul didàctic 2. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Cabrero J (coordinador). Noves tecnologies de la informació i comunicació en educació. (pàg. 1-81). Barcelona: UOC
- http://kite.missouri.edu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada