PROBLEMA DE PARTENÇA I EL SEU TIPUS EN FUNCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ DE JONASSEN.
|
Descripció del problema:
Els nens ingressats en el centre fa temps que gaudeixen d’una normativa de centre que no està prou adaptada a les necessitats dels infants en tant no es treballa des del reconeixement en positiu d’allò que els nens/es fan bé i es parteix del que no fan bé o dels comportaments negatius per a ubicar-los en funció del seu comportament en un semàfor que els col·loca en la part verda, si es considera que hi hagut bon comportament, en la taronja, quan s’han produït conductes no del tot adaptades i en la vermella quan hi ha hagut conductes i situacions que es consideren disruptives o no adequades cara la convivència dins la llar. Els educadors del centre, conscients de les mancances de l’actual normativa (que suposa un alt grau de subjectivitat per part de l’educador, que tal i com està plantejada sempre tendeix a valorar allò de negatiu que fan els nens i les nenes, que també fa que es valori en funció dels successos dels últims dies ja que és el que més es recorda...) plantegen el tema als infants dividint-los per franges d’edat en petits (de 4 a 8 anys), mitjans (de 9 a 11 anys) preadolescents (noies de 12 a 13 anys) i adolescents (noies de 14 a 17 anys) per tal d’adaptar les diferents explicacions i requeriments a nivell evolutiu.
Els infants de l’edat corresponent a mitjans manifesten no entendre massa la necessitat de tanta norma i també que els agradaria que se’ls reconegués quan fan coses bé, ja que sovint senten que se’ls tracta i llavors ubica de manera injusta.
Neix el problema: com ho fem? Cal entendre el per què de la norma per a interioritzar tant la seva necessitat com la nova normativa de la llar com una eina que facilita la convivència i també l’educació personal (autonomia personal i social).
La proposta: després de posar en comú en reunió de coordinació de l’equip educatiu es decideix que per la bona convivència en la llar es necessari plantejar-se una canvi de normativa que valori a l’infant de manera més global però que també legitimitzi l’ús de la norma com a instrument que facilita i afavoreix la convivència. Partint de Joanasses, el que cal, doncs, és solucionar un problema (Jonassen, mòdul didàctic 2, pàg. 34).
Es tractarà d’entendre el per què de la norma i conscienciar la seva importància. Després i un cop entès, caldrà veure els ítems que veuen els infants que és necessari introduir en la normativa i es contrastarà amb la nova proposta de normativa que facilita l’equip educatiu. Es tractarà que els nens vegin la concordança. Un cop assimilada la necessitat de norma i el seu contingut, s’iniciarà la seva aplicació facilitant l’avaluació personal de la normativa per part dels infants mitjançant una fulla d’Excel, afavorint així un procés d’autoreflexió diària.
Estructuració:
Es tracta d’ un problema mal estructurat ja que d’entrada la seva definició i avaluació és un tant difosa. Requereix la integració de diversos camps de contingut (concepte de la norma, de convivència,...) i encara que l’objectiu sigui l’aplicació de la nova normativa ja elaborada de manera prèvia per l’equip educatiu, requereix que els nens expressin la seva opinió personal o creença en relació al problema (és tracta d’una activitat humana interpersonal) per tal de poder realitzar una interiorització, i, per tant, un aprenentatge significatiu.
Complexitat:
Segons Jonassen hi ha tres dimensions en la complexitat dels problemes:
- El nombre de temes, funcions i variables que actuen en el problema: dins el problema plantejat hi intervenen diverses temàtiques (la norma, la convivència, la normativa de llar, els seus ítems...), funcions (el per a què de tot plegat) i variables (la interiorització, assimilació, col·laboració...).
- El nombre d’interaccions dins aquests temes, funcions i variables que en aquest cas serà múltiple.
- I la predictibilitat del comportament d’aquests temes, funcions i variables, que serà baixa.
Per tant partim en aquest problema d’una estructura complexa.
Especificitat de camp:
El problema plantejat és específic del context i l’igual que els objectius a aconseguir. Per tant en quant a l’especificitat de camp es tracta d’un problema situat. Les activitats que hauran de realitzar els nens estan ben situades i integrades.
Segons el tipus en funció de la classificació de Jonassen
En les activitats que es proposaran als nens hi ha implícit un tipus de problema d’actuació estratègica. L’educadora aplicarà un seguit d’activitats tàctiques a temps real mantenint la consciència situacional que durà a l’assoliment de l’objectiu estratègic que és l’aprenentatge de la nova normativa i la seva interiorització. Així els nens fent ús de les TIC interioritzaran el concepte de norma i la seva necessitat. De manera estratègica se’ls portarà a parlar d’aquelles normes que ells jutgin necessàries per a la convivència en el centre per tal de presentar-los posteriorment mitjançant les TIC una normativa que inclourà aquests punts (com a tàctica, quan es va elaborar la normativa, l’equip educatiu a més de tenir en compte els aspectes que es consideren bàsics per la convivència i creixement personal també va partir de posicionar-se adoptant una visió d’infant per tal de situar els requeriments de la normativa en el seu pla i així facilitar-ne la interiorització i compliment).
|
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS
|
Característiques Cognitives:
Grup de 4 nens nascuts el 2001. Les seves característiques a nivell cognitiu són heterogènies.
- Subjecte 1: nen diagnosticat de amb dificultats d’aprenentatge que apunten a una dislèxia i reconegut certificat de disminució de ,
- Subjecte 2: nen de 11 anys amb un molt baix nivell escolar (a nivell de tercer).
- Subjecte 3: nen de 10 anys amb problemes dissociatius i un nivell cognitiu propi d’un infant poc estimulat (dificultats d’atenció, baixa motivació...),
- Subjecte 4: nen de 10 anys d’origen africà amb un nivell escolar normal, coneix l’idioma des de fa un any (però mostra un bon nivell de competència) i el seu nivell cognitiu es considera normal.
Els ritmes d’aprenentatge són diversos a nivell cognitiu però a l’ésser una activitat oberta i participativa això no resulta un handicap.
Característiques Emocionals:
Nens que no viuen en el seu nucli familiar per problemàtica diversa (negligència parental, desemparament, maltractes...) aspecte que repercuteix a nivell emocional ja que presenten baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, sentiments de ràbia i incomprensió, agressivitat, labilitat emocional... el subjecte 1 és medicat amb risperidona per aconseguir un més alt control conductual i emocional i segueix teràpia al CSMIJ, els subjectes 2 i 4 també fan un seguiment terapèutic a nivell del CSMIJ.
És treballa amb ells mitjançant el vincle que en tots 4 casos s’ha aconseguit a nivell de les tutores. De tota manera sempre es mostren motivats per les assemblees i els temes que es parlen ja que per ells és un moment d’expressar les seves necessitats i demandes. És un moment on es senten escoltats.
Característiques Actitudinals:
Són nens que pateixen d’un alt grau de labilitat emocional, aspecte que reverteix en la seva actitud (sovint cal intervenir ja que treuen la ràbia entre ells i el paper de l’educador és el de contenir el malestar o de mediador del conflicte, per això a nivell de centre és bàsica la normativa), de tota manera tots quatre són nens motivats en relació a la tasca que es vol emprendre, de fet són ells qui en generen la demanda. Són capaços de col·laborar i cooperar en l’activitat, encara que de vegades poden mostrar actituds competitives entre ells. A més sempre es mostren molt motivats quan treballem amb l’ordinador encara que la seva competència en aquest nivell sigui baixa.
Característiques Físiques:
Cap d’ells té limitacions físiques.
|
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR
|
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual:
Ja que es dialoga, reflexiona, opina, i entre tots es construeixen els significats... per aprendre cal parlar, escoltar, exposar i dialogar. Cal a més interpretar de forma significativa la informació obtinguda via web, cal saber interpretar i alhora saber inferir noves idees a partir de els vídeos treballats per tal de poder-les comunicar. Treballar de forma cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges.
La comunicació que es desenvolupa en aquesta activitat afavoreix el desenvolupament de les altres competències bàsiques: les metodològiques de la cerca i la gestió de la informació, el treballar de manera col·laborativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretació de la realitat, habilitar i conviure, i en definitiva, afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi i de la pròpia identitat.
Fan referència al desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en diferents situacions i entorns. Es tracta en essència de competències per a convertir la informació en coneixement eficaç per guiar les accions, per tant amb el raonament i l’esperit crític, amb la capacitat d’organitzar-se en les feines i també en determinades actituds com el sentit de responsabilitat, la disciplina, la perseverança i el rigor en la realització dels treballs. Amb això es potencia l’interès i el plaer pel treball realitzat, cosa que posa les bases per aconseguir l’objectiu d’aprendre a aprendre al llarg de la vida.
Tractament de la informació i competència digital:
Aquesta competència es refereix a la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).
Aquesta competència es treballa en tant que les TIC són un mitjà per a dur a terme l’activitat. Cal aprendre a gestionar la informació utilitzant les TIC.
Habilitats per conduir el propi aprenentatge i ésser capaços de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats.
És una activitat que fomenta el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar diversitat de respostes possibles a una mateixa situació utilitzant diferents estratègies per afrontar la presa de decisions, racionalment i crítica amb la informació disponible. Els nens hauran d’aprendre a autoregular el seu esforç per tal d’anar assimilant tant el concepte de norma, com la seva necessitat... a més hauran de partit de l’autoreflexió, hauran d’aprendre a resoldre dificultats... hauran de fer propostes, valorar-les, reflexionar-les... associar el que proposen amb el que se’ls proposa, assimilar conceptualment a partir de la interiorització actitudinal que proporciona el procés de l’activitat, ....
Competència matemàtica:
Implica el coneixement i maneig dels elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informació a través d’eines matemàtiques (mapes, gràfics...) per poder-la interpretar, i posar en pràctica processos de raonament que condueixin a la solució de problemes o interpretació de la informació.
Al final de l’activitat els nens hauran de ser capaços d’introduir una sèrie de punts en una gràfica d’Excel que aprendran a manejar i que aprendran a interpretar, a l’igual que la gràfica de comportament setmanal que s’elaborarà també amb plantilla d’Excel.
Competències personals
La competència personal està vinculada al desenvolupament i a l’afirmació de la identitat personal i es tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, però també en actituds d’obertura, flexibilitat i de compromís vers les altres persones. Implica així mateix, el desenvolupament de les competències emocionals, adreçades a un mateix (com per exemple, el coneixement de les pròpies emocions i les d’altres, la regulació emocional i l’autoestima) i adreçades a les altres persones (l’empatia, l’assertivitat, l’escolta, el diàleg, l’animació de grups, la presa de decisions i la resolució de conflictes, entre d’altres).
L’activitat suposa que els nens treballaran tant de manera autònoma (guiada per l’educadora) com en interacció amb el grup. Caldrà que en el desenvolupament de l’activitat els nens adoptin i manifestin la seva actitud, mostrin responsabilitat, creativitat, ser capaços d’autocrítica...
Competències específiques centrades a conviure i habitar en el món
Fonamentals perquè els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membres actius en una societat democràtica i participativa.
Aprendre a conviure implica tenir en compte l’enriquiment que proporcionen les relacions socials i, en especial el diàleg Inter generacional, també requereix la comprensió de per part dels participants de l’activitat de la realitat que els envolta, que es reconeguin en la seva pertinença al grup i a la societat, que interactuïn amb el món i es comprometin amb la seva millora.
Coneixement i interacció amb el món físic:
Mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou també el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informpredir i prendre decisions.
Han de cercar informació de la norma i de la seva importància per la bona convivència.
Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària, responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics i respectuosa amb la diversitat.
Ja que l’activitat es formula en equip cal comprendre i aprendre que les decisions s’han de prendre de forma consensuada. És una activitat on intervenen molt els valors, el judici ètic, el afavorir una bona convivència...
|
OBJECTIUS D’APRENENTATGE ESPECÍFICS
|
· Saber utilitzar el cercador de google.
· Trobar el concepte mitjançant el cercador.
· Adquirir el concepte de norma.
· Analitzar i interpretar de manera crítica uns vídeos de youtube sobre la norma i la convivència. Extreure’n conclusions.
· Interioritzar i aprendre les avantatges de la bona convivència
· Interioritzar la necessitat de la norma per a la bona convivència.
· Proposar normes necessàries per a la convivència.
· Aprendre a dur a terme un treball col·laboratiu.
· Respectar els torns de paraula.
· Respectar els punts de vista dels altres.
· Conèixer el PowerPoint
· Llegir les diapositives d’un PowerPoint
· Assimilar els requeriments de la normativa
· Aprendre a introduir dades en una fulla d’Excel
· Aprendre a interpretar un gràfic comportamental
· Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.
|
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA.
|
L’activitat s’inicia des del interès dels alumnes, partint de la motivació per poder gaudir d’una nova normativa que sentin més justa utilitzant com a eina de suport les TIC. El disseny de l’activitat es fonamenta en la part teòrica del mòdul, l’aprenentatge significatiu i constructivista.
Es parteix d’un problema de desajustament d’una normativa. Aquest és un problema funcional en tant l’aprenentatge realitzat s’utilitzarà posteriorment.
És un aprenentatge (Jonassen, mòdul didàctic 2, pàg 7-8):
- Actiu: Els nens es comprometen en el procés d’aprenentatge de manera activa, són ells qui faran l’esforç d’interiorització i assimilació de conceptes, el procés d’autoreflexió, aprenentatge en grup... que els durà a aprendre. Estan motivats i implicats en la tasca.
- Constructiu: Es tenen en compte els coneixements previs i podran conceptualitzar allò que desconeixen anant construint progressivament l’aprenentatge.
- Col·laboratiu: ja que s’aprèn en grup.
- Intencional: tots intentaran aconseguir l’objectiu d’interiorització de la nova normativa (un objectiu cognitiu).
- Conversacional: perquè l’aprenentatge és de manera inherent un procés dialògic com és el cas. Es treballa en comunitat d’aprenentatge
- Contextualitzat: en la realitat dels infants.
- Reflexiu: ja que implica l’articulació del què han après i reflexionen sobre els processos i decisions implicats en el procés. L’autoavaluació que implica la gràfica és una bona manera d’avaluar l’adquisició de coneixements i reflexionar sobre els requeriments.
Amb tot s’està aconseguint un treball d’aprenentatge significatiu en el qual s’ajuda als infants a crear un canvi conceptual mitjançant la manipulació, reflexió i el descobriment.
|
PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
L’avaluació inicial partirà dels conceptes previs que mostrin els nens tant en relació a l’objectiu d’aprenentatge com en relació als mitjans utilitzats per aconseguir-lo (veure coneixements de TIC en relació al cercador, al com cercar...).
El procediment d’avaluació serà continuat i formatiu ja que s’anirà fent a mesura que avanci l’activitat. En les tres primeres sessions caldrà valorar la participació, l’interès, la iniciativa, la col·laboració, la profunditat i adequació del procés reflexiu, l’adquisició de conceptes... així com la progressiva adaptació a l’ús de les TIC.
L’avaluació serà també final ja que a diari es demanarà als infants el fer el procés de reflexió en relació al compliment dels punts contemplats, fent que ells mateixos es posin els punts. Això suposarà refrescar conceptes com la convivència, el respecte... També suposarà avaluar si és capaç d’introduir les dades en una fulla de càlcul.
En definitiva l’objectiu és aconseguir que els alumnes es motivin gràcies a l’ús de les TIC i assoleixin tots els aprenentatges i els conceptes treballats de manera significativa.
|
